Benvinguts/des al meu bloc de Filosofia curs 2023-2024

 

Filosofia pandèmica: Sopa de Wuhan

Llibre: Sopa de Wuhan

El filòsof Michael Sandel: Premi Princesa d'Astúries de ciències socials 2018

El filòsof Michael Sandel. Premi Princesa d'Astúries
de ciències socials 2018

Enllaços per conèixer l'obra filosòfica d'aquest filòsof:

http://www.diaridegirona.cat/fets-gent/2018/05/31/michael-j-sandel-premi-princesa/916773.html

http://blogs.cccb.org/veus/debats/michael-sandel-un-filosof-de-masses/?lang=es


http://www.bbc.com/mundo/noticias-44309123

http://www.lavanguardia.com/cultura/20180530/443954852315/michael-sandel-un-influencer-de-la-filosofia-para-salvar-la-democracia.html

https://www.eltemps.cat/article/4244/les-elits-cometen-lerror-de-respondre-a-la-critica-amb-critica

https://elpais.com/economia/2013/12/08/actualidad/1386519746_632684.html

TED Talks: Michael sandel why we shouldn't trust markets with our civic life

Peter Sloterdijk: Esferes

Interessant documental realitzat per la UNED sobre l'obra del filosòf alemany més important actualment.

Mètode filosòfic: Matthew Lipman

Gonçal Mayos: Homo obsoletus. Precariedad y desempoderamiento en la turboglobalización.

"Hegel es un pensador clave en un momento clave de la historia. Culmina la filosofía moderna y clásica, al mismo tiempo que inaugura la contemporaneidad. Supera y sintetiza tanto la Ilustración como el Romanticismo, confeccionando el último gran sistema filosófico de la historia. Heredero de pensadores tan diversos como Heráclito, Aristóteles, Spinoza y Kant, anticipa Marx y muchos pensadores contemporáneos.

En un estilo claro y riguroso, Gonçal Mayos expone el pensamiento, la obra y la vida de Hegel, extrayendo siempre sus implicaciones para el pensamiento actual. Además aclara tópicos erróneos que hacen incomprensible a Hegel y a aquellos que influyó y desarrollaron sus ideas. Despliega la complejidad comprensible de alguien que reflexiona a partir de los grandes conflictos existenciales e históricos, que piensa lo real efectivo y que por tanto es a la vez -complejamente- idealista, realista e incluso materialista.

Pues Hegel piensa que tanto el conocimiento de la realidad material como la realidad cognoscible son idea, y que la historia solo avanza mediante conflictos que movilizan a la gente con todos sus intereses, deseos, pasiones, es decir "en cuerpo y alma", a sus instituciones y leviatanes y a su naturaleza, a sus ideologías y aspiraciones y a sus necesidades materiales. Así Mayos muestra la riqueza y capacidad de sugerencia de Hegel: un filósofo de la totalidad al que nada humano le es ajeno."

La dissertació filosòfica

1. La dissertació 

Per a fer una dissertació, has d'enfrontar-te per escrit a una qüestió filosòfica i desenvolupar-hi el teu punt de vista, esgrimint arguments a favor i en contra de cada opinió, per arribar a una conclusió personal ben fonamentada. "Què és l'educació?" és un exemple de qüestió que podria ser objecte de dissertació.

El model més usual de dissertació conté tres parts:

1. Introducció.
2. Desenvolupament.
3. Conclusió.

     
1. Introducció.

Cal començar presentant en problema de què parla el títol de la dissertació. La introducció ha de ser precisa i no gaire extensa (unes deu ratlles).

 "Podem entendre l'educació com una activitat que duen a terme els éssers humans adults de cara a la formació dels infants i dels adolescents, a fi que adquireixin la cultura i esdevinguin membres de la societat. Però també pot ser entesa com un procés que dura tota la vida i en què participa també la persona mateixa que s'educa. D'altra banda, cal que ens demanem si aquesta cultura que pretenem transmetre és tota vàlida o bé si també ens cal educar en la crítica de la nostra cultura, per tal de millorar-la".

Si el problema filosòfic no és formulat com a pregunta, has de proposar una o diverses qüestions per a encaminar la reflexió posterior. En la introducció mateix, pots contextualitzar el problema filosòfic sobre el qual fas la dissertació: quins autors l'han plantejat, en quina època s'hi ha aprofundit més i per què.

També hi pots remarcar si és d'actualitat, i assenyalar de quina manera ens afecta i com sol enfocar-se avui dia. Finalment, convé que presentis els passos que seguiràs per a respondre a la qüestió plantejada.

"Des dels grecs i els llatins de l'antiguitat, hom ha reflexionat molt sobre l'educació, perquè és un problema permanent, que cada generació ha de plantejar-se a fi d'oferir una educació adequada. Començarem per exposar breument com entenien l'educació alguns filòsofs clàssics i, tot seguit, passarem a argumentar quina resposta ens sembla la més ajustada als nostres dies".

2. Desenvolupament.

Aquí has respondre a la qüestió o el problema que has plantejat en la introducció. El desenvolupament ha d'estendre's una trentena de ratlles. Hi exposaràs les opinions alienes que creguis rellevants per a l'objecte de la dissertació, i hi comentaràs els arguments favorables i contraris.

"Plató entén l'educació dels infants com una responsabilitat exclusiva de l'estat, i no pas dels pares. Creus que l'estat hauria de decidir, per cada nounat (mascle o femella), si ha de ser educat per a la milícia (fins i tot de cara a esdevenir governant) o bé per a la producció d'aliments i d'altres béns. No cal dir que l'estat s'encarregaria també d'establir quines matèries haurien de ser objecte de l'educació dels futurs ciutadans...".

Cal distingir bé entre allò que tu mateix afirmes i les opinions d'altres persones. Fitxa't bé, per tant, en el subjecte de qualsevol enunciat que exposis, de manera que quedi ben clar si pertany a un filòsof en particular, a una opinió general o a una idea personal teva. Per a marcar nítidament aquestes diferències, et poden fer molt de servei introduccions com ara: "Passo a presentar...", "Tot seguit analitzaré...", "Exposo les objeccions que ...".


3. Conclusió

Ha de ser d'unes deu ratlles, si fa no fa com la introducció. Pots introduir-la per mitjà de connectors com ara en conclusió, finalment, en definitiva... Cal que tinguis present el títol de la dissertació, a fi de lligar-lo amb allò que escrius en aquestes darreres ratlles; però has de saber que la conclusió no ha de pretendre deixar la qüestió definitivament resolta, atès que en el món de la filosofia tot resta sempre obert a noves especulacions. La conclusió mai no ha de contenir idees noves que no hagis presentat en el desenvolupament de la dissertació, però sí que has d'indicar-hi, si t'hi veus amb cor, quina és la solució que personalment trobes més plausible.

Un cop hauràs acabat la dissertació, caldrà que la revisis amb molta cura, vetllant perquè l'argumentació hagi quedat expressada de manera endreçada i coherent. Convé que tinguis un bon domini dels connectors (ara bé, val a dir que, aleshores, per tant, doncs bé...). Cal que defineixis amb precisió els conceptes de què tractes; i que destriïs ben visiblement el desenvolupament de la introducció i de la conclusió, per mitjà del punt i a part. Separa les idees i els arguments exposats en paràgrafs diferents, i mira de construir frases breus sempre que la matèria t'ho permeti.