Text 1 : Plató: Teetet. El saber és l'opinió veritable justificada
Text 2: Descartes: Meditacions metafísiques.
"Tot allò que jo he admès fins al moment present com allò més veritable i segur, ho he après dels sentits o pels sentits. Ara bé, he comprovat alguna vegada que aquests sentits eren enganyadors, i és usar la prudència no confiar mai del tot en aquells que ens han enganyat un cop. Però, malgrat que els sentits ens enganyen de vegades, pel que fa a les coses poc sensibles i molt allunyades, se'n troben potser moltes altres de les quals hom no pot dubtar raonablement encara que les coneguem per llur mitjà. Per exemple, que jo sóc aquí, assegut a prop del foc, vestit amb una bata, amb aquest paper a les mans, i altres coses d'aquesta natura? I com podria negar que aquestes mans i aquest cos són meus?, si no és, potser, que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i ofuscat pels negres vapors de la bilis, que asseguren contínuament que són reis, quan són molt pobres, que vesteixen or i porpra, quan van tots nus, o que s'imaginen que són càntirs o que tenen el cos de vidre."
Text 3: John Locke: Assaig sobre l'enteniment humà
"Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba llavors a tenir-la? D’ones fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l’home ha enregistrat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l’experiència."
Mario Bunge: La investigació científica
7. Plató – "Teetet" (201c-202d)
Tema: Definició del coneixement com a "creença vertadera justificada".
Sòcrates: Així doncs, Teetet, podríem dir que el coneixement no és només una creença vertadera?
Teetet: Però, Sòcrates, no n'hi ha prou que una cosa sigui vertadera perquè en tinguem coneixement?
Sòcrates: Suposem que algú fa una afirmació encertada per pura casualitat, com un endeví que encerta sense entendre’n la raó. Diries que això és coneixement?
Teetet: No, crec que no... caldria una justificació.
Activitat:
- Comparar aquest fragment amb la definició moderna de coneixement (creença vertadera justificada).
- Posar exemples on algú pugui tenir una creença vertadera sense justificació (problemes de Gettier).
8. Descartes – "Meditacions Metafísiques" (Meditació Primera)
Tema: El dubte metòdic i la necessitat d’un fonament segur per al coneixement.
He arribat a adonar-me que moltes coses que abans tenia per certes les havia rebut dels sentits, i he descobert que els sentits sovint enganyen. Però és prudent refiar-se d’alguna cosa que ens ha enganyat, ni que sigui una sola vegada?
Potser tot allò que he cregut fins ara és fals... però si dubto, això significa que penso; i si penso, llavors existeixo. Per tant, "cogito, ergo sum" – penso, per tant existeixo.
Activitat:
- Comentar si és possible el coneixement absolut o si tot és dubtós.
- Fer una activitat pràctica: Demanar als alumnes que trobin casos on els seus sentits els hagin enganyat (il·lusions òptiques, somnis, etc.).
9. Hume – "Investigació sobre l’enteniment humà" (Secció IV)
Tema: La crítica a la causalitat.
Quan veiem una bola de billar en moviment xocar contra una altra i fer-la moure, diem que la primera ha causat el moviment de la segona. Però, d’on prové aquesta certesa?
No és pas una deducció de la raó, sinó una associació de la ment basada en l’hàbit. No podem demostrar que la causalitat sigui una veritat necessària; només sabem que en el passat ha funcionat així. Però, qui ens garanteix que demà el sol sortirà? No pas la raó, sinó l’experiència acumulada.
Activitat:
- Preguntar als alumnes si creuen que podem estar segurs que tot segueix les mateixes lleis sempre.
- Reflexionar sobre la ciència: és coneixement segur o només probable?
10. Kant – "Crítica de la Raó Pura" (Pròleg a la Segona Edició)
Tema: La revolució copernicana en epistemologia.
Fins ara, es pensava que el coneixement havia d’adaptar-se als objectes. Però, i si fos a l’inrevés?
Com Copèrnic va girar el sistema astronòmic fent que la Terra es mogués al voltant del Sol, jo proposo que el coneixement no és una còpia passiva de la realitat, sinó que la ment humana estructura la realitat amb les seves pròpies categories.
Activitat:
- Explicar la metàfora copernicana en filosofia.
- Debatre: El món és tal com el veiem, o la nostra ment el construeix?
11. Gettier – "Is Justified True Belief Knowledge?" (1963)
Tema: Problemes de Gettier i la crítica a la definició clàssica del coneixement.
Suposem que Smith té una creença vertadera justificada: ha vist el seu cap posar deu currículums en una pila i dir "Smith aconseguirà la feina".
Però, resulta que hi havia un error: la persona contractada no era Smith, sinó Jones, que també havia posat el seu currículum en aquella pila. Smith tenia una creença vertadera (que algú de la pila aconseguiria la feina), i estava justificat en la seva creença. Però... és això realment coneixement?
Activitat:
- Fer pensar els alumnes en situacions on algú pugui tenir una creença vertadera justificada sense realment "saber".
- Crear escenaris similars perquè els alumnes els resolguin.
12. John Locke – "Assaig sobre l'enteniment humà" (Llibre II, Capítol I, Paràgrafs 2-5)
Tema: L’empirisme i la teoria de la "tabula rasa".
Suposo que estaràs d’acord que ningú no neix amb idees innates. Si fos així, els infants i els ignorants haurien de tenir les mateixes idees que els savis, cosa que no passa.
La ment és com un paper en blanc, una tabula rasa, en què l’experiència grava totes les idees. Tot el coneixement prové de la percepció sensorial o de la reflexió interna. No hi ha res a la ment que no hagi passat abans pels sentits.
Activitat:
- Demanar als alumnes si creuen que algunes idees són innates o si tot s’aprèn.
- Fer una pluja d’idees sobre conceptes que podrien existir sense experiència prèvia.
13. Berkeley – "Tractat sobre els principis del coneixement humà" (Paràgraf 23)
Tema: L’idealisme i la famosa frase "ser és ser percebut" (esse est percipi).
Suposem que deixo un llibre damunt la taula i surto de l’habitació. Si ningú no el veu ni el percep, continua existint?
Jo sostinc que les coses només existeixen en la mesura que són percebudes. Quan ningú no percep el llibre, no podem afirmar que existeix. És Déu qui garanteix la continuïtat de les coses, ja que ell ho percep tot constantment.
Activitat:
- Fer reflexionar els alumnes: un arbre que cau al bosc i ningú no el veu, fa soroll?
- Debatre si el món existeix independentment de la percepció.
14. Karl Popper – "La lògica de la investigació científica" (Capítol 1)
Tema: La falsabilitat com a criteri de demarcació científica.
Una teoria científica no és aquella que intenta confirmar-se a tota costa, sinó la que es pot posar a prova i falsar.
Si dic "demà plourà o no plourà", això no té valor científic, perquè no es pot demostrar fals. Però si dic "tots els cignes són blancs" i després trobo un cigne negre, la meva teoria es veu refutada.
Per tant, el coneixement avança per conjectures i refutacions, no per veritats absolutes.
Activitat:
- Fer que els alumnes pensin teories falsables i no falsables.
- Analitzar pseudociències com l’astrologia: són falsables?
15. Thomas Kuhn – "L'estructura de les revolucions científiques" (Capítol 2)
Tema: Paradigmes científics i revolucions del coneixement.
La ciència no avança de manera lineal, sinó a través de crisis i canvis radicals de paradigma.
Un paradigma és un conjunt de creences acceptades per la comunitat científica. Quan es troben anomalies que no encaixen, es produeix una crisi i un canvi de paradigma. Així, la ciència passa per revolucions, com el pas de la física aristotèlica a la newtoniana, o de la newtoniana a l’einsteiniana.
Activitat:
- Preguntar als alumnes si la ciència progressa de manera acumulativa o si trenca constantment amb el passat.
- Buscar exemples de revolucions científiques (heliocentrisme, teoria de l’evolució, relativitat).
16. Paul Feyerabend – "Contra el mètode" (Capítol 1)
Tema: L’anarquia epistemològica i la crítica al mètode científic únic.
La idea que la ciència avança seguint regles fixes és un mite. En realitat, els científics han usat qualsevol estratègia, fins i tot la superstició, per arribar a descobriments.
Si Galileu hagués seguit les regles de la ciència de la seva època, mai no hauria pogut demostrar el moviment de la Terra.
Per tant, la ciència no té un únic mètode, sinó que avança de manera caòtica i improvisada.
Activitat:
- Comparar aquest fragment amb Popper i Kuhn. Qui té raó?
- Preguntar si la ciència és superior a altres formes de coneixement (art, religió, intuïció).
17. Hilary Putnam – "Raó, veritat i història" (Capítol 3)
Tema: El cervell en una cubeta i el realisme internalista.
Suposem que sou un cervell en una cubeta connectat a un ordinador que us envia estímuls. Tota la vostra experiència podria ser una il·lusió creada per un científic malvat.
Però si fos així, com podríeu saber-ho? I més important: si tota la realitat depèn de com la percebem, té sentit preguntar si és real o no?
Activitat:
- Relacionar aquest experiment mental amb Matrix o Descartes.
- Preguntar als alumnes: Podem estar segurs que no som en una simulació?
18. Richard Rorty – "Philosophy and the Mirror of Nature" (Introducció)
Tema: La crítica al coneixement objectiu.
La filosofia tradicional ha intentat reflectir la realitat com un mirall perfecte. Però aquest intent és erroni: el coneixement no és una còpia de la realitat, sinó una construcció que depèn del llenguatge i la cultura.
En lloc de buscar veritats absolutes, hauríem de centrar-nos en el diàleg i la interpretació.
Activitat:
- Preguntar als alumnes si el coneixement pot ser absolut o si sempre és subjectiu.
- Relacionar amb el relativisme i la postmodernitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.