Textos filosòfics bloc1


1)

"Una de les principals empreses de l'antiga filosofia grega va ser donar una interpretació racional als esdeveniments naturals que havien estat explicats anteriorment mitjançant les antigues mitologies. Davant nostre tenim una aplicació del principi científic que diu que una quantitat màxima de fenòmens, ha de ser explicada per mitjà d'un nombre mínim d'hipòtesis. [...] La concepció d'una conformitat general a la llei existent en la naturalesa està present en la filosofia grega des del principi. Els intents de Tales i els seus seguidors de definir la matèria primordial i de descobrir les lleis fonamentals que hi ha subjacents als fenòmens són, simplement, una expressió d'aquesta convicció."

El món físic dels grecs
Samuel Sambursky



2) 

 Al principi hi ha admiració

"Els homes comencen i van començar sempre a filosofar moguts per l'admiració; al principi, admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després, avançant a poc a poc i plantejant-se problemes majors, com els canvis de la Lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i la generació de l'univers. Però el qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això també el qui estima el mite és d'alguna manera filòsof; ja que el mite es compon d'elements d'elements meravellosos.) Perquè, si van filosofar per defugir la ignorància, és clar que buscaven el saber a causa del coneixement, i no per cap utilitat. I així es demostra. Ja que aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien totes les coses necessàries i les relatives al descans i a l'ordre de la vida. És, doncs, evident que les busquem per cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure a qui és per a ell mateix i no per a un altre, així considerem aquesta com l'única ciència lliure, ja que és sola per a ella mateixa."

Aristòtil, Metafísica.

  • Què ens empeny a filosofar?
  • Hi ha cap relació entre el mite i la filosofia?
  • En quin sentit la filosofia no és un saber útil?


3) 

El mite de la caverna

Representació  del mite de la caverna
"Contempla uns homes en un habitacle sota terra, com en una caverna, que té un accés obert a contrallum al llarg de tota la cova. I al seu dedins aquells homes hi viuen, des d'infants, encadenats de cames i de braços, de manera que romanen en el mateix lloc i només veuen el que tenen davant, perquè la cadena no els permet girar el cap. Tanmateix tenen llum d'un foc que crema darrere d'ells, a certa distància i des de dalt. Entre el foc i els empresonats s'enfila un camí, i paral·lel a ell, imagina-t'hi bastida arran una paret com els barandats que els prestidigitadors posen davant del públic quan exhibeixen els seus jocs de mans."

"Tot m'ho imagino així"-va dir.

"Doncs ara afigura't uns homes que per darrere la paret porten atuells de tota mena, i que depassen el mur, i imatges i representacions d'animals, unes de ferro i d'altres de fusta, i tota llei d'objectes [...]

"Esmentes una imatge ben estranya"-va dir- "i uns empresonats no gens corrents."

"Si són com nosaltres!" -jo vaig  fer-li- "Perquè, ans que res, creus que, de si mateixos i d'ells entre ells aquests homes han vist res que no siguin les ombres que el foc projecta a la paret de la cova que ells tenen al davant?"

"Com haurien vist res més, forçats com estan a tenir el cap immòbil de per vida"
"I què dels objectes transportats? No hi hauran vist el mateix?"

"Sí. Què sinó?" [...]

"Vet aquí, doncs" -vaig fer jo- "que uns homes així es creurien que la veritat no és altra cosa que les ombres d'aquelles obres d'artifici."


Plató, La República, llibre VII


  • Enumera els símbols i digues què poden significar.
  • Quins poden ser els presoners de què parla Plató?



4) Textos interessants :  enllaç


5) Per a què serveix la filosofia?

"Teniu raó: francament la filosofia pot fastiguejar el seu públic ... En primer lloc, quan es fa servir, però, sobretot, quan abusa de termes complicats: ataràxia, fenomenologia, noümens, eidètica, i altres termes impossibles de pronunciar, memoritzar o utilitzar. Després, quan s'entusiasma per qüestions que sembla que no tenen interès o són ridícules: per què hi ha alguna cosa més aviat que res? [...] O quan afegeix a l'inconvenient de les paraules impossibles el de les preguntes extravagants. Per exemple, com són possibles els judicis sintètics a priori? [...]Finalment, l'assignatura pot cansar-vos si persisteix a privilegiar les preguntes sense preocupar-se d'aportar respostes."


                                                                  Onfray, M., Antimanual de filosofia





6) Textos de Filosofia contemporània: 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada